diumenge, 29 de març del 2009

TEMA 8: EL SORGIMENT DE L'ECONOMIA INTERNACIONAL.Vuitena setmana de classe (25, 26 i 27 de març del 2009)

Durant la vuitena setmana de classe hem tractat el Tema 8 referent al sorgiment de l’economia internacional. Aquest fet es va dur a terme sobretot a partir del Imperialisme que consistia en el domini del món per part dels països industrialitzats, les metròpolis.
Aquest procés va consistir en que aquells països que havien experimentat un gran desenvolupament volien seguir creixent i es van centrar en conquistar nous territoris que fins llavors no estaven industrialitzats però que contaven amb un gran interès estratègic o bé gran quantitat de recursos. Aquests nous territoris es van denominar les Noves Europees i comprenien territoris com, per exemple, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica i la Índia.
El pilar fonamental que van utilitzar va ser la prohibició dels països colonitzats a s’industrialitzessin de manera que havien de comprar els productes manufacturats a les metròpolis mentre que els industrialitzats els hi compraven les primeres matèries.
Aquest fet mostra la composició que existia fins la dècada de 1870 d’intercanvi de manufactures i primeres matèries entre aquests països, cosa que demostrava també el moviment en l’economia que existeix en un país quan es desenvolupa en el qual disminueix el percentatge de mà d’obra que treballa en l’agricultura mentre que augmenta la que ho fa en el sector secundari.
En aquesta època també es van produir dos tipus de polítiques comercials que són el lliurecanvisme i el proteccionisme entre els quals existien algunes diferencies. La primera la van adoptar els països més industrialitzats per tenir menys barreres al seu desenvolupament ja que consistia en la no intervenció de l’Estat en l’economia i, per tant, van adoptar mesures com l’eliminació de barreres aranzelàries per tenir més avantatges en el comerç internacional. La segona, en canvi, la van adoptar països que no estaven sotmesos als països industrialitzats però que estaven enmig d’un procés d’industrialització, com Itàlia o Alemanya, o altres que s’estaven industrialitzant com els E.U.A., de manera que van posar aranzels a les importacions per incentivar al consum dels productes del país i d’aquesta manera fer créixer l’economia.
Un altre dels efectes que va tenir el Imperialisme va ser la gran quantitat de moviment demogràfic que va ocasionar degut a causes polítiques, religioses (els jueus) però sobretot les econòmiques que es devien o bé a l’exclusió dels llocs de treball de les ciutats o de la terra o bé per l’atracció que tenia pels empresaris les metròpolis.
A tot això crec que el Imperialisme no va ser gaire favorable per l’economia global ja que com mostren dades del PIB, aquest no va augmentar, és a dir, no es va generar riquesa, encara que va assegurar el control de zones així com també per les estratègies i els consorcis empresarials, va generar més riquesa les reformes agràries.
A part de que no es va generar riquesa també és important que la prohibició a desenvolupar-se que tenien les zones colonitzades va fer que aquests països es quedessin molt industrialitzats i no ho poguessin fer fins a la fi del Imperialisme cosa que fa que actualment es continuïn trobant alguns d’ells com, per exemple, les zones africanes o algunes d’asiàtiques, en un desenvolupament més inferior i que, si no s’hagués produït el Imperialisme potser actualment estarien en una situació econòmica més bona.
Un altre dels punts negatius que va produir el Imperialisme és que a causa d’aquest van augmentar les diferències socials i, com a conseqüència, els conflictes , afegint-li també que en algunes zones es van eliminar les ajudes socials que existien.
A més, també existia un menyspreu per les zones conquistades on majoritàriament hi habitava població de color i asiàtica,cosa que potser és una de les causes del racisme que ha existit durant moltes dècades i que cal eliminar ja que si teòricament es creu que són inferiors a la gent blanca és potser perquè en certs moments de la història se’ls ha obligat a ser inferiors al no poder desenvolupar amb totalitat les seves possibilitats.
Un dels únics punts positius que va tenir el Imperialisme és que gràcies al moviment emigratori dels països desenvolupats es va reduir la pressió demogràfica fent que d’aquesta manera existissin majors possibilitats de feina per a la població i augmentés
també el PIB per càpita.

dimarts, 24 de març del 2009

TEMA 7: LES INDÚSTRIES ATRASSADES I INSUFICIENTS. Setena setmana de classe (18, 19 i 20 de març del 2009)

Durant la setena setmana de classe hem treballat el tema 7, corresponent a les economies endarrerides i insuficients de finals del segle XIX i principis del segle XX.
En aquest tema hem tractat l’economia de països de la perifèria nord europea (la zona Escandinava) , de la zona mediterrània (la Península Ibèrica i Itàlia) i els països de l’est (el Japó i Rússia) i encara que en aquella època eren països molt diferents entre ells tenien una cosa en comú: volien desenvolupar-se tot i les dificultats que comportava no disposar dels millors recursos per poder fer-ho.
En el cas d’aquests països, el que he pogut observar és que hi ha factors que també són molt importants, tant o més que els recursos de matèries primeres, com són el suport institucional i de la banca, la formació cultural i l’ensenyament i la creació d’empreses en sectors amb futur.
En els països de la zona Escandinava, van solucionar la seva falta de combustible amb l’exportació de productes importants per a altres països com la fusta, els productes làctics o la pesca salada, cosa que els va permetre obtenir liquiditat per aconseguir crèdits i a la vegada més liquiditat, juntament amb el suport institucional, l’aposta per l’ensenyament i els acords amb les empreses. Tots aquests factors els van aprofitar per omplir nínxols de mercat com el paper o els petits electrodomèstics.
Pel que fa als països mediterranis també va ser molt important el suport institucional i de la banca . En aquest cas, tant a la Península Ibèrica com a Itàlia es van desenvolupar sobretot zones del nord però trobem una diferència molt important entre una zona i l’altre ja que mentre Itàlia va donar suport a sectors competitius com el petit electrodomèstic, la Península Ibèrica va apostar per països que no podien competir internacionalment com el cotó o els cereals ja que aquests ja tenien les seves potències mundials.
Per últim, pel que fa als països de l’est, Rússia havia de desenvolupar-se desprès d’haver patit una gran humiliació sota el poder de les armes d’occident cosa que va fer que el govern prengués mesures innovadores que els permetés créixer. Al Japó també va ser molt important la formació cultural elevada així com també la creació d’empreses amb una gran continuïtat en el futur com Nissan, cosa que no va passar a Rússia.
Totes aquestes situacions viscudes per a aquests països fan veure que, a vegades, és important que es visquin situacions complicades perquè es prengui consciència la necessitat de desenvolupar-se, unir forces i apostar pels sectors amb més futur.
Aquest és el cas pel que podrien optar els països que actualment es troben en pitjor situacions i que viuen guerres i conflictes com és el cas dels països àrabs. El no voler veure’s humiliats pels països més desenvolupats podria portar a les institucions a veure la necessitat d’imposar reformes per millorar la seva situació i apostar per algun sector amb un gran creixement.

dimarts, 17 de març del 2009

TEMA 6: LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. Sisena setmana de classe (11, 12 i 13 de març del 2009)

TEMA 4 i 5: EL PROCÉS D'INDUSTRIALITZACIÓ (l i II). Cinquena setmana de classe (4, 5 i 6 de març del 2009)

Durant la cinquena setmana de classe hem vist el procés de difusió de la industrialització que es va produir desprès de la Primera Revolució Industrial, veient el creixement econòmic i el marc institucional de l’època.
Una de les coses vistes durant aquesta setmana que es podrien considerar de gran importància són els factors que van permetre que molt poques zones es desenvolupessin i adaptessin les innovacions de la Primera Revolució Industrial i altres, en canvi, no ho fessin.
Un dels primers factors que caracteritza a aquestes zones que més es van modernitzar és la proximitat cultural amb el llavors país líder, Gran Bretanya, tenint en compte que les zones amb canvis es concentraven a l’Europa Occidental i als Estats Units (país amb un gran nombre d’immigrants britànics).
Un altre fet molt important per poder permetre el desenvolupament, encara que és independent a la industrialització, és la transició cap a un model demogràfic modern amb un descens de la mortalitat ( millora de la dieta, medicines, millor higiene...) i, posteriorment, un descens de la natalitat (increment de la solteria, edat accés al matrimoni, mètodes anticonceptius...).
Un altre factor sense el qual no s’hagués pogut estendre la industrialització és la modernització de l’agricultura (millors tècniques, millora dels transports, dret de propietat...) que van millorar la productivitat i van proporcionar excedents de capital, treball, aliments i manufactures per tal de que una major població es pogués dedicar a l’industria.
A tot això també cal afegir-hi nous invents i investigació de l’època com la bombeta, el telèfon (va permetre la comunicació), l’electricitat, l’acer... Tots ells concentrats a Europa i als EUA.
Tot això va permetre l’empresa industrial amb gran capacitat per poder aconseguir finançament cosa que va estimular a l’aparició de la banca. Cal destacar també l’aparició de l’empresa de responsabilitat limitada que propiciava una major voluntat als empresaris per fer negocis ja que no arriscaven tot el seu patrimoni.
Amb tot això podem arribar a la conclusió que, tant en aquesta època de la Primera Revolució Industrial com en qualsevol època, el conjunt de diversos factors propicis segons l’època són molt importants perquè una zona es desenvolupi. El problema principal que trobo que hi ha actualment és que, encara que no tots els factors productius importants per a un bon desenvolupament els tenen el mateix país sinó que poden estar dispersos per diverses zones (més o menys desenvolupades), normalment els països desenvolupats acostumen a apoderar-se amb el seu major poder sobre els altres (més poder adquisitiu, aprofitament de la feble legislació dels països menys desenvolupats) dels factors que més els interessin. D’aquesta manera els països més desenvolupats continuen amb el seu desenvolupament mentre que els menys afavorits no poden adquirir recursos per poder millor causant, aquest fet, una major polarització de l’economia.
La meva opinió és que si a llarg termini volem continuar amb aquest desenvolupament serà molt important que siguin totes les zones del planeta les que es puguin desenvolupar i no solament unes quantes.

dimarts, 3 de març del 2009

Quarta setmana de classe (25, 26 i 27 de febrer del 2009)

Durant la quarta setmana de classe hem estat treballant el tema 3 titulat: La Revolució Industrial i el qual es defineix com aquell procés de mecanització i ús d'energies inanimades aplicades progressivament a tots els sectors econòmics que afavoreixen el creixement autosostingut de la producció i que va tenir lloc a Anglaterra entre l'any 1760 i 1830 aproximadament i que va permetre i que va permetre allunyar el sostre Malthusià de manera que es preveia un creixement quasi il·limitat així com també augmentar l’esperança de vida dels 35 als 90 anys.
Els condicionants que van permetre que es dugués a terme la Revolució van ser:
  • els condicionants intel·lectuals, científic i experimentació ja que a l’Europa occidental al segle XV s’havia produït la Revolució Científica que va comportar nous invents.
  • L’augment de la productivitat agrícola ja que es va combinar amb la ramaderia i es va eliminar el guaret.
  • L’augment de la urbanització i els serveis cosa que va significar l’aparició de mercats per a les indústries i serveis entre els quals hi destaquen els serveis financers i comercials.
  • Tradició manufacturera ja que no es podien introduir tradicions de sobte.
  • Existència de recursos naturals i capital. Anglaterra estava molt ben comunicada per via marítima , tenia grans existències de minerals, carbó i ferro encara que li mancava el cotó que havia d’importar. A més, tenia el tipus d’interès més baix comparat amb els països veïns.

A més també es van dur a terme diverses innovacions en diversos sectors com la substitució de l’energia tradicional de la llenya per la del carbó vegetal; nous materials introduïts com el carbó, el cotó, el ferro i l’alumini; noves màquines transformadores com la màquina de vapor.
Totes aquestes innovacions van portar a que els nous sectors dominants que van passar a ser el sector tèxtil cotoner, la siderúrgia del ferro i els transports terrestres (tren) i marítims (vaixells) moguts al vapor. En altra mesura també es van produir innovacions en sectors no líders com la química, el paper, l'indústria alimentària i el tabac.

Totes les invencions i invents que s'havien descobert es van anar aplicant als diversos sectors importants fins al moment en el qual es produïa alguna mena de problema que dificualtava el desenvolupament d'alguna activitat fins que es trobessin altres invents que poguèssin solucionar aquest problema.

D'aquesta època podem destacar diversos invents en cada un dels sectors més importants del moment. De la mineria, deguda a la necessitat d'extreure l'aigua més ràpidament, va sorgir la Newcomen que va evolucionar, posteriorment, en la màquina de vapor.

En el sector tèxtil també es van produir invents com la llançadora volant de Kay que va permetre incrementar la capacitat de teixir i com a conseqüència de l'excès de fil es va haver de mecanitzar el teler.

Totes aquestes invencions van comportar l'augment de la producció que va augmentar els excedents que s'importaven, la reducció dels costos i, per tant, la reducció dels preus de venta i, per últim, es va incrementar la població industrial a gairebé un terç de la població activa.

Per últim, també es van produir innovacions en els transports. En el transport marítim es va introduir la màquina de vapor i en el transport terrestre es va inventar la locomotora (segle XIX), moguda per la màquina de vapor, que va anar evolucionant fins a arribar a la The Rocket el 1829. Aquesta invenció del ferrocarril va tenir diversos efectes com que va permetre augmentar els sostre de creixement de sectors ja madurs i va crear nombrosos llocs de treball, encara que, per altra banda, no va donar els rendiments esperats a curt termini.

Finalment, cal dir que la Revolució Industrial no s'hagués pogut dur a terme si no s'hagués produït anteriorment la Revolució Agrària ja que aquesta va proporcionar excedents de mà d'obra, capital i aliments, encara que tots aquests factors, juntament amb les noves innovacions no van ser suficients perquè a Anglaterra es produïs una ràpida industrialització. A l'any 1861 només el 30% dels actius treballaven a l'indústria i entre el 1760 i 1801 la taxa de creixement del PIB per càpita era del 0'2%. Per tant, tot i produir-se la Revolució Industrial, el sector dominant continuava sent l'agricultura.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Tercera setmana de classe (18,19 i 20 de febrer del 2009)

Al llarg de la tercera setmana de classe hem estat treballant el segon tema: Feudalisme tardà i capitalisme en el qual hem pogut veure com a aspecte més destacat com Europa guanya el predomini econòmic a Àsia.
Aquest canvi va ser degut a una sèrie de circumstancies que van afavorir a Europa entre els quals cal destacar les nombroses lluites internes a Àsia i la consegüent fracció que va patir la important ruta de la seda, fet el va aprofitar perfectament Europa per experimentar un gran desenvolupament econòmic encara que només algunes zones com els Països Baixos, posteriorment Anglaterra i la Península Ibèrica en menor grau van ser les que van tenir més sort.
Existeixen diversos contexts en els quals es van produir diversos canvis que van ajudar a aquest desenvolupament de l'economia.
En el context polític, la causa més destacada va ser la imposició de monarquies absolutes i els canvis en el poder de la novles a i l'esglèsia.
En segon lloc, en el context econòmic es va patir una insuficiència dels mercats nacionals cosa que va portar a l'expansió Àsiatica com, per exemple, en els viatges de Zhang He al segle XV i en el cas d'Europa la seva expansió pero Àfrica, Àsia i Àmerica en els quals es van fer nombrosos descobriments entre els que cal destacar el descobriment d'Amèrica per part de Cristòfol Colon a l'any 1492.
D'aquesta gran expansió cal destacar els nous productes que es van introduir com, per exemple, la patata, el tomàquet, el sucre, el cacau, el blat o el tabac, així com també nous invents tecnològics en la construcció naval, coneixements astronòmics, armes o bé instruments de precisió com ara la bruixola i el rellotge.
Un altre dels aspectes també amb una gran rellevància va ser la revolució agrària, sobretot als Països Baixos i Anglaterra on va ser fundamental la Revolució Agrària. Va ser molt important el descobriment de conreus que permetien rehabilitar la terra com, per exemple, la vinya, el tabac i la patata que es complementava amb la ramaderia i que, per tant, permetien augmentar la productivitat i la rendibilitat. Aquestes innovacions aplicades a Holanda van ser, posteriorment, adaptades a Anglaterra amb el petit canvi de que aquests ho van aplicar sobre terrenys més grans, latifundis cosa que va fer que la productivitat augmentés encara més.
Un altre sector amb grans canvis va ser el sector secundari. En la mineria va ser de gran importància l'utilització del carbó, molt millor que la fusta utilitzada fins el moment. En la metal·lúrgia cal destacar la creixent demanda de ferro i en el sector tèxtil van aparèixer noves tècniques per a l'elaboració dels teixits així com canvis organitzatius com el putting out system, el domestic system i la protoindustrialització, totes tres intentant trobar millores en la producció i també, molt important, la fugida dels gremis i de les ciutats per traslladar-se al camp.
Per últim, cal destacar que va ser fundamental la visió d'inversió, estudis de tecnologia i de la seva terra que van tenir ambdós països, cosa que els va permetre subsistir en cas d'èpoques de crisis com la que es viu actualment, així com una diversificació de l'economia.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Segona setmana de classe (11, 12 i 13 de febrer del 2009)

Durant aquesta segona setmana de classe, ens hem iniciat en l’estudi de les societats agràries. Primerament, hem començant per estudiar les societats depredadores nòmades i com aquestes van evolucionar fins a convertir-se en societats sedentàries i productives.
Tot seguit, hem analitzat els indicadors econòmics.
El primer va ser la població juntament amb les seves característiques que el defineixen com una població del model demogràfic antic. Relacionat amb la població, també hem pogut veure el pensament econòmic de Thomas Malthus sobre l’existència d’un sostre de creixement de les societats preindustrials, el sostre maltusià.
Seguidament també hem analitzat l’evolució de l’economia, des de l’economia més poc evolucionada que es caracteritzava per un sistema feudal del repartiment de la terra, passant per la gran crisi ocasionada per la Pesta Negra del 1348 i com ,a conseqüència d’aquest fet, l’economia va evolucionar fins a arribar als inicis del capitalisme.
Per últim vam començar a veure un altre sector econòmic com és el comerç.
Finalment, divendres vam comentar els exercicis que teníem pendents de corregir.