Durant la setena setmana de classe hem treballat el tema 7, corresponent a les economies endarrerides i insuficients de finals del segle XIX i principis del segle XX.
En aquest tema hem tractat l’economia de països de la perifèria nord europea (la zona Escandinava) , de la zona mediterrània (la Península Ibèrica i Itàlia) i els països de l’est (el Japó i Rússia) i encara que en aquella època eren països molt diferents entre ells tenien una cosa en comú: volien desenvolupar-se tot i les dificultats que comportava no disposar dels millors recursos per poder fer-ho.
En el cas d’aquests països, el que he pogut observar és que hi ha factors que també són molt importants, tant o més que els recursos de matèries primeres, com són el suport institucional i de la banca, la formació cultural i l’ensenyament i la creació d’empreses en sectors amb futur.
En els països de la zona Escandinava, van solucionar la seva falta de combustible amb l’exportació de productes importants per a altres països com la fusta, els productes làctics o la pesca salada, cosa que els va permetre obtenir liquiditat per aconseguir crèdits i a la vegada més liquiditat, juntament amb el suport institucional, l’aposta per l’ensenyament i els acords amb les empreses. Tots aquests factors els van aprofitar per omplir nínxols de mercat com el paper o els petits electrodomèstics.
Pel que fa als països mediterranis també va ser molt important el suport institucional i de la banca . En aquest cas, tant a la Península Ibèrica com a Itàlia es van desenvolupar sobretot zones del nord però trobem una diferència molt important entre una zona i l’altre ja que mentre Itàlia va donar suport a sectors competitius com el petit electrodomèstic, la Península Ibèrica va apostar per països que no podien competir internacionalment com el cotó o els cereals ja que aquests ja tenien les seves potències mundials.
Per últim, pel que fa als països de l’est, Rússia havia de desenvolupar-se desprès d’haver patit una gran humiliació sota el poder de les armes d’occident cosa que va fer que el govern prengués mesures innovadores que els permetés créixer. Al Japó també va ser molt important la formació cultural elevada així com també la creació d’empreses amb una gran continuïtat en el futur com Nissan, cosa que no va passar a Rússia.
En aquest tema hem tractat l’economia de països de la perifèria nord europea (la zona Escandinava) , de la zona mediterrània (la Península Ibèrica i Itàlia) i els països de l’est (el Japó i Rússia) i encara que en aquella època eren països molt diferents entre ells tenien una cosa en comú: volien desenvolupar-se tot i les dificultats que comportava no disposar dels millors recursos per poder fer-ho.
En el cas d’aquests països, el que he pogut observar és que hi ha factors que també són molt importants, tant o més que els recursos de matèries primeres, com són el suport institucional i de la banca, la formació cultural i l’ensenyament i la creació d’empreses en sectors amb futur.
En els països de la zona Escandinava, van solucionar la seva falta de combustible amb l’exportació de productes importants per a altres països com la fusta, els productes làctics o la pesca salada, cosa que els va permetre obtenir liquiditat per aconseguir crèdits i a la vegada més liquiditat, juntament amb el suport institucional, l’aposta per l’ensenyament i els acords amb les empreses. Tots aquests factors els van aprofitar per omplir nínxols de mercat com el paper o els petits electrodomèstics.
Pel que fa als països mediterranis també va ser molt important el suport institucional i de la banca . En aquest cas, tant a la Península Ibèrica com a Itàlia es van desenvolupar sobretot zones del nord però trobem una diferència molt important entre una zona i l’altre ja que mentre Itàlia va donar suport a sectors competitius com el petit electrodomèstic, la Península Ibèrica va apostar per països que no podien competir internacionalment com el cotó o els cereals ja que aquests ja tenien les seves potències mundials.
Per últim, pel que fa als països de l’est, Rússia havia de desenvolupar-se desprès d’haver patit una gran humiliació sota el poder de les armes d’occident cosa que va fer que el govern prengués mesures innovadores que els permetés créixer. Al Japó també va ser molt important la formació cultural elevada així com també la creació d’empreses amb una gran continuïtat en el futur com Nissan, cosa que no va passar a Rússia.
Totes aquestes situacions viscudes per a aquests països fan veure que, a vegades, és important que es visquin situacions complicades perquè es prengui consciència la necessitat de desenvolupar-se, unir forces i apostar pels sectors amb més futur.
Aquest és el cas pel que podrien optar els països que actualment es troben en pitjor situacions i que viuen guerres i conflictes com és el cas dels països àrabs. El no voler veure’s humiliats pels països més desenvolupats podria portar a les institucions a veure la necessitat d’imposar reformes per millorar la seva situació i apostar per algun sector amb un gran creixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada